Pàgina d'inici » Dietari » El sector miserable

El sector miserable

Primers classes del curs. Bé. Molta atenció a les aules. I, aparentment, molt d’interès en general. Després, a migdia, bany de mar. Aigua neta, transparent, a la platja gairebé solitària. Dino poc i veig més tard que em demanen pels Catarres. Quedo parat d’aquest nom que no havia mai sentit. No sé qui és aquest grup ni la pretesa famosa cançó. No en sé res i tampoc no tinc ganes de saber-ho. Deus ser l’únic, em diuen. Potser sí, però tant se me’n dóna. I m’és també igual que Jordi Pujol els hagi utilitzat en una conferència de la qual, d’altra banda, tampoc no m’he assabentat.

Vespre. A casa després que el Barça hagi empatat amb el Mílan. Calen tan sols dos empats perquè surtin els derrotistes i els tremendistes de sempre a posar-ho ja tot en dubte. Em pensava que les copes guanyades, i sobretot la manera com s’han guanyat, haurien servit com a mínim per fer neteja d’aquesta mena de gent. Però no. Són els qui a la mínima ho veuen tot negre i ara, després de dos empats i no pas després de cap derrota, ja gosen fins i tot dubtar de l’entrenador. Quina gent! Quina manca de memòria i que injustos que arriben a ser. No sé ben bé com definir el fàstic que em fa compartir colors i afecció amb una tal mena de persones.

El cas és, però, que llegeixo després del partit 3 pensaments ben diferents sobre la qüestió de l’art i la bellesa. Téophile de Gautier diu que solament són veritablement belles les coses que no serveixen de res. De Flaubert és la següent exhortació: “Estima l’art! De totes les mentides és la menys fal·laç”. Finalment, Quintilià afirmà que la veritable bellesa mai no va separada de la utilitat. I bé. Pla se la va fer seva, aquesta darrera. I jo també ho faig: no crec que pugui haver-hi bellesa en allò que no és útil ni en aquells que a la mínima comencen a veure-ho tot de color negre. Són el sector miserable de l’existència. I en la misèria és inútil cercar-hi bellesa.

4 thoughts on “El sector miserable

  1. Més enllà del que vostè digui, de les opinions que tingui, a mi em sembla exemplar aquest quedar fora de certes coses. La descriminació és una facultat de la intel·ligència, em sembla, i vostè la fa servir bé i alhora viu conseqüent amb ella.
    M’agrada aquest: no en sé res ni tinc ganes de saber-ho ; tant se me’n dóna. I també aquest fàstic de compartir colors i afecció. Tot això no és destraleria de baix to, és discerniment. I noble indignació.
    Ara fa algun temps que el llegeixo i vostè és un bàlsam, per a mi. No solament pel que diu, sinó pel seu saber estar en el món.
    Ahir va ensenyar, es va banyar al mar, va respondre amablement comentaris dels lectors, va mirar un partit de futbol, va llegir, va meditar el que va llegir i va escriure aquest article. Un dia ben aprofitat.
    No sóc gaire de comentaris, però volia fer-li saber que el que escriu en aquesta pàgina no se’n va aigüera avall. És un testimoni vital sense pedanteria. El continuaré llegint.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s