Pàgina d'inici » Dietari » Expectació

Expectació

Jugant a la defensiva som imbatibles. El que passa és que és difícil, però, fer cap gol si sempre jugues a la defensiva. Catalunya com a catenaccio que no practica mai, tanmateix, el contraatac. I així no es pot passar, anant bé, de l’empat.

Sóc un simonià declarat, d’altra banda. Sóc lector de dietaris. Kafka, Pla, Canetti, Manent, Valentí Puig, Vila-Matas, que em sembla que també es pot considerar dietarista. Molts més. Ja fa temps que és la literatura que més m’interessa. Res no m’ha cridat, però, l’atenció ni m’ha arribat amb tanta força com En aquesta part del món. El seu autor ara fa 7 anys que ens deixà. M’ho ha recordat l’amic Nadal Suau. Sempre torno a En aquesta part del món i a Guillem Simó. Veritable llibre de capçalera. A finals d’any o a principis del 2012 estem pendents i expectants de l’aparició de la versió completa dels dietaris que deixà. Nadal m’avança un aforisme inèdit: El sentit del ridícul és apòcrif (1978). Una cosa apòcrifa és una cosa no autèntica, o fingida. No és el mateix fer el ridícul que tenir el sentit del ridícul. Jo he fet moltes vegades el ridícul i mai no m’ha semblat que fingís. Senzillament, he fet autènticament el ridícul, he fet riure de manera lamentable. Sense fingir. Apòcrif, en canvi, no autèntic o fingit deu ser aquell que diu, o es creu, posseir el sentit del ridícul. Aquell que no es creu amb força o amb prou convenciment de fer les coses que cal fer o de no fer aquelles que no cal fer. El covard, segurament. I ser covard, és clar, no és el mateix que fer, algun cop, el ridícul. Expectació, gran expectació.

P.S. Ja es pot ben veure que recupero aquest text avui, 13 de setembre ja del 2016. Han passat 5 anys, doncs. I no puc dir res més sinó que l’expectació continua. Encara.

6 thoughts on “Expectació

  1. Senyor Colomer, si li vaga m’agradaria saber la seva opinió sobre aquesta cançó d’un grup anomenat els catarres i que tanta polseguera està aixecant. No li sembla lamentable i estúpid tot plegat? No li sembla un simptoma de què estem molt acabats? Naturalment no contesti si no en té ganes. De fet, si m’ho preguntessin a mi em faria molta mandra. Cordialment

  2. Ostres, deu ser l’únic… si el president Pujol n’ha fet una conferència! Vostè viu meravellosament aïllat i fa bé, molt bé.

  3. Completament d’acord amb el sr. Tarregada: la cançó esmentada i tota la polseguera que ha aixecat són ben ridícules. I el sr. Pujol la instrumentalitza d’una manera ben demagògica. Sr. Colomer, no perdi el temps intentant cercar de què va tot això dels Catarres. Quina enrabiada i quina frustració quan vaig veure com ho instrumentalitzava el sr. Pujol. Com deia en J. Marsé, suportar una nova època de pujolisme pot ser molt difícil… però això són figues d’un altre paner: és tan complicat tot allò que té a veure amb els símbols, la llengua i la identitat. En Semprún deia que la seva pàtria era la llengua. Ras i curt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s