Pàgina d'inici » Dietari » La pluja que esperes

La pluja que esperes

Espero la pluja promesa, però tan sols 4 gotes mal comptades caigueren ahir. Pluja promesa. Pluja daurada i benèfica de l’entrevista a Harold Bloom, llegida aquest dematí. Al final potser només ens quedarà l’art i la literatura com a sentit i consol de l’existència. Anatomia de la influència (la literatura com a forma de vida). Exigència estètica i exigència del coneixement. Desig, emoció, paraula, el logos dels grecs, l’amor per tot allò que és viu. Quina definició tan grandiosa! Ser com Harold Bloom. 56 anys seguits fent classes a Yale. Mai no deixaré d’ensenyar, ni de llegir, ni d’escriure i interpretar allò que llegeixo. La vida com a laberint. El laberint de la influència. Els poemes no s’acaben. S’abandonen. Evocació de l‘Espill de mà, de Whitman. L’espill de mà on ens mirem sense ser vistos i tantes vegades no ens agradem. I, tanmateix, sense tu, l’espill no és res. Ni el llibre. Ni la vida. I, encara menys, la pluja que esperes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s