Pàgina d'inici » Dietari » Ànima bessona de Filadèlfia

Ànima bessona de Filadèlfia

De tornada a la caldera de Santorini (Santa Irene). Vida de vaixell, avui. No em penso moure d’aquí. Localisme i cosmopolitisme. Una cosa no té sentit sense l’altra. No puc deixar de fixar-me en la gent que no sap llengües. Solen ser els únics que sempre viuen enfadats o amb alguna queixa o altra. Turistes de campanar. Que l’orgull de ser catalans no ens faci fer el ridícul. No cal, ni fa cap falta, que ens posem a cantar l’Emigrant tot fent rotllana dins la piscina d’un vaixell ancorat davant d’una illa grega.

Fondejats, sí, a la caldera de Santorini, i potser la natura encara no ha dit la seva darrera paraula. La blancor de les cases de Thira i d’Oia penjant damunt mateix del Nieuw Amsterdam.

La família d’holandesos que conec des de l’any passat en aquesta mateixa embarcació. Ens hem fet més o menys amics. Són de Vlissingen, per on he passat tantes vegades quan en el passat feia sovint, en ferry, la travessa de l’Escalda entre aquesta localitat de Zelanda i Breskens, a l’altra vora del riu, camí de Bruges. Mare i filla, Eli i Savhanna, i el marit de la mare, Gerrit, que treballa a la baluerna i n’és cap d’electricitat. Sopem plegats de vegades. La noia juga a futbol i diu que és del Barça. Procuraré que el dia 29 puguin assistir al Barça-Vila-Real. Elles continuaran embarcades encara durant unes quantes setmanes fent companyia a Gerrit i aquells dies tindran, un cop més, escala a Barcelona. Grans bones persones!

I coses que passen anant pel món. Ara resulta que el meu doble és de Filadèlfia. Acabo de conèixer uns austríacs la mar de simpàtics que em demanen si sóc d’aquella ciutat americana. Els dic que no, és clar. Només hi he estat una vegada, a Filadèlfia. I és aleshores que em fan saber que fa estona que m’observen i que sóc clavat que un amic seu d’aquella ciutat. Tots els tics i tots els gestos, i la fesomia, de l’americà, em diuen. Fins i tot a l’hora d’encendre les cigarretes i tenir-les entre els dits. Em sembla sensacional i em vénen ganes de conèixer aquesta que sembla ser la meva ànima bessona! Els austríacs surten en terra i a mi em ve a la memòria la melodia de Streets of Philadelphia!

Tot el dia de navegació, demà. Santorini-Catània, Sicília.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s