Pàgina d'inici » Dietari » Designated smoking area i flash back

Designated smoking area i flash back

L’Adriàtic. M’agrada aquest mar i m’agrada el nom que té. Avui, però, li escauria més el femení. L’Adriàtica. Calma total. Quietud absoluta de l’aigua en acostar-nos a Dubrovnik. Aquest blau-verd transparent i cristal·lí del mar dàlmata. El mar, però, que sempre sembla igual és sempre diferent. Avui hi ha calma, però demà, ¿qui ho sap? Inconstant i inaferrable, com l’amor i com tantes altres coses de la vida habitual. (Pla)

El vaixell és ple com un ou. 2.600 persones, més les 900 que componen la tripulació. Calen, aleshores, estratègies per no veure excessivament envaït el teu espai vital i personal. La teva intimitat. Hi ha gent que això tant se’ls en dóna i no miren prim. Veuen que seus sol en una taula, que llegeixes i que prens notes, però ells igualment et demanen lloc a la teva vora. No et va gens bé, ni t’agrada, aquesta companyia, però hi accedeixes per no mostrar-te descortès. I naturalment de seguida penses què podries fer per tal de dissuadir-los i que se’n vagin i et deixin sense la seva presència, massa propera. Es tracta de persones d’edat amb tota la pinta externa de ser puritans. I et dius: encén una cigarreta, a veure què passa. I, efectivament, oli en un llum, la cosa resulta. El mascle és el primer d’alçar-se i allunyar-se. La femella el segueix instants després. No poden al·legar que el fum els molesta. La taula té un indicador ben clar: Designated smoking area. Beneïdes cigarretes que et mantenen aïllat, penses.

Ancorats ja a Dubrovnik, al port de Gruz, a uns quants quilòmetres de la porta Pile, accés a la font de l’Onofre i a la meravella de Placa, un dels carrers o avingudes de ciutat més bonics que conec. Ells pronuncien Pla-tsa, de fet. Museu a l’aire lliure. Passejo per la intacta muralla medieval. Dia esplèndid. Claror. Temperatura agradable, 25º.

P.S. Recupero ara allò que l’agost de l’any passat vaig anotar això sobre Dubrovnik mateix. Aquest flash back, doncs:

Dir bon dia al dia. A les 7 amarrem a Dubrovnik. Al port de Gruz, 3 Km. al nord. Prenc el shuttle fins a la porta Pile. L’antiga illa Lausa, després república de Ragusa fins al final de la Gran Guerra. Fa 18 anys, mentre a Barcelona se celebraven els Jocs Olímpics, tot això, o una gran part, fou destruït per les bombes sèrbies. La voluntat i l’esforç de la població (no més de 60.000 hab) i l’ajut internacional han restaurat aquest tresor, patrimoni cultural de la Humanitat. M’hi estic un parell d’hores. Prou com per poder passejar pels carrers encara solitaris i evitar la invasió turística que es produeix a partir de quarts de 10. Placa Stradum, l’artèria que pràcticament divideix el nucli antic en dues meitats. La font Onofrio, la mole que continua abastint d’aigua la ciutat. Al final, el port. I a la cantonada el cafè Arsenal, centre neuràlgic de les decisions, una mena de cor de la ciutat. El castell de sant Iu. La fortificació. El barri jueu i la sinagoga de quan Castella expulsà els sefardites de la península. Les esglésies, sant Blai i sant Sever. Són catòlics. Influència jesuítica, tal com es veu en entrar a la Catedral, petita i recollida. El comerç. La claror de Dubrovnik. Escenaris de somnis. Més bonic encara que Split, que ja és dir. Impossible que aquest racó de món lligués amb el comunisme tants anys imposat a la població. Un veritable museu vivent. Compendi de Venècia i Bizanci. Ara són lliures. Croàcia és un país lliure. Amb molta feina per fer encara, però lliure. La moneda és el kuna (1€=7 kunes). Moneda pobra. Ells s’estimaren més, posats a haver de triar, el model de Bizanci, que els semblà més acostat a la seva manera d’entendre el món. Per completar la visita, però, hauria fet falta un recorregut per la costa dàlmata, regal de la naturalesa, en alguna d’aquestes embarcacions privades que pots llogar. Sol, no ho he volgut fer. Estic content, però. Les guies turístiques van plenes de molta més informació sobre dades històriques i geogràfiques. No cal que jo en digui res. Tan sols que un dels motius que m’empenyeren a acceptar aquesta feina de 37 dies que ara ja s’acaba era que paràvem a Dubrovnik. No hi havia estat mai i feia molt i molt de temps que en tenia ganes. És per a mi un gran colofó a aquest periple marítim que no em faria res de repetir en un futur proper. Queda, tan sols, pendent amarrar a Venècia després de contemplar des de coberta i embadalit un cop més l’espectacle de la ciutat i prendre el vol de regrés”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s