Pàgina d'inici » Dietari » També Iugoslàvia existí

També Iugoslàvia existí

Viatjar ja ho té, això. Fa tot just 2 dies que te n’has anat, 2 dies que no veus els teus, i et sembla que hagi passat ja una setmana. Queda mentalment lluny aquest abans d’ahir. Tots els itineraris s’assemblen perquè no hi ha res que demostri de manera més clara el caràcter limitat de les nostres vides que això que anomenem desplaçament. Deia Flaubert que mai no estem tan convençuts de la petitesa de la nostra ànima que quan portem el cos a expandir-se. No importa, doncs, en el fons, repetir itineraris, sobretot si aquesta repetició et porta a llocs apreciats. Fins l’any passat no vaig conèixer Split, i ara m’ha tocat tornar-hi. Un plaer. Fa un any, encara no tenia aquesta pàgina i per això ara em plau publicar-hi allò que em va passar pel cap aquella primera vegada que vaig trepitjar la segona ciutat de Croàcia. Split. Spalato. Dalmàcia. Dioclecià, que abandonà Roma per fer-se fer un Palau a l’altra banda de l’Adriàtic, un palau que avui és el nucli central de la població i que acull al seu interior tants i tants habitants. Aquest migdia no s’hi pot ni caminar. Els indígenes fan naturalment el seu comerç i a mi no em surt a compte circular pels carrers. Em poso a l’interior d’un d’aquests cafès que tenen connexió a la xarxa i així m’entretinc. Fa molta calor al carrer i aquí l’aire és fresc i agradable. Parlo amb el noi encarregat del cafè, croata de soca-rel. Parlem del passat, que és l’única cosa que tenim, encara que els catalans tantes vegades ens l’hàgim amagat a nosaltres mateixos, i del present. Aquest noi, que es diu Marco, diu que també Iugoslàvia fou un país unificat i que també semblava que no hi havia res a fer. I mira, ara! I la veritat és que també Pla explica a “El litoral iugoslau de l’Adriàtic” que no es podien pas esmentar noms com Dalmàcia, la Venècia Giulia ni Croàcia perquè hi hagué aquells temps en què no foren acceptats pel poder. El país era totalment unificat -potser sobretot de portes enfora-, però la unificació comunistoide fou constitucional. ¿Què se n’ha fet, d’aquella Constitució? I no em vinguin ara que tot plegat fou a base de guerres i de molt de patiment perquè la veritat és que aquella Iugoslàvia fou tan artificial com ho és avui, i des de fa massa temps, aviat 300 anys, Espanya.

Split, però, m’agrada, i molt. M’hi estic la mar de bé aquestes poques hores que dura l’escala.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s