Pàgina d'inici » Dietari » Venècia cau

Venècia cau

Vueling és aquesta companyia d’aviació on et tutegen com si us coneguéssiu de tota la vida. El vol resulta estret i tutejat. I amb nen que plora incorporat. Aterratge del tot precís i puntual. Trasllat al port. El Nieuw Amsterdam. Tot en ordre. Venècia. Indefensió de Venècia. Potser és ja passada l’època de la seva esplendor. Difícil trobar cap racó isolat dins d’aquesta illa atapeïda. El trobo finalment a Ca’Razzonico, on ja havíem estat el 86 per a un torneig de futbol universitari. Venècia, el que és pròpiament l’illa, viu del turisme encara. Però també en mor. És cert que en fer-se fosc la cosa canvia i que aleshores passejar i deixar-te endur pel laberint de la ciutat t’arriba a fer sentir una mica en pau amb el món. Els turistes-turistes solen dormir a Mestre o a Marghera, i no hi són, per tant, a la nit. Però Venècia cau. Em sembla indefectible. Les 4 estacions de Vivaldi. Retiro d’hora.

Dormit molt bé, que em feia falta. De 8-10, a la mena de despatx que m’han organitzat al costat de l’hospitality desk. No ve ningú. Millor. Llegeixo una mica. Epictet: abstenir-se, amagar-se, passar desapercebut. No sempre és possible, penso. I, a més, no sempre és desitjable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s