Pàgina d'inici » Dietari » La meva obra més important

La meva obra més important

Aquesta època de l’any, abans dels creuers, passo moltes estones assegut a la taula de la cuina. És el lloc més fresc de la casa. He acabat Monsieur Teste, llibre gloriós i pretecnològic. Honor dels homes! Sant Llenguatge! L’he acabat a consciència del que feia. La primera vegada, quan l’edició que tinc (de 1980, Barcelona, Laertes, amb pròleg de Jordi Llovet) aparegué, fou una lectura que vaig fer més aviat amb indiferència. Ara no. Ara he omplert més de mitja llibreta amb notes extretes literalment del llibre que Valéry escrigué quan tan sols tenia 23 anys. El llibre és del 1919, però conté afegits posteriors del mateix autor. Un dels quals, de 1950, és el Diari d’Emma, suposada i fictícia neboda de Teste. 3 pàgines de reflexions sobre els seus elements físics. 3 pàgines que m’incorporo i que pretenc ara fer meves. Al bany, em miro i em pregunto: ¿és meu, aquest cos? ¿Si una amant posseeix el vostre cos, no li pertany, llavors, més a ella que no pas a vosaltres?

El meu cos, la meva terra!

Alguna vegada em pregunto: ¿besaries i lleparies el cul d’aquesta noia? I de vegades la resposta és sí, i de vegades la resposta és no. Però aquesta pregunta tan senzilla m’és molt útil. Hi ha alguna cosa en mi que respon i es fa, així, la meva opinió i sensació de la noia de qui es tracti.

El meu cos. No sé res més enllà d’ell. És la meva ciència, i em sembla que el límit de tota ciència. Ell, els seus afers, les seves molèsties, necessitats, enuigs, les seves regularitats i desviacions, les seves digestions, els bruts detalls humits de l’Amor.

¿Per què bruts? ¿I què és més brut? Brut!…¿Menjar, respirar? Tot allò que surt de l’home és pur, elaborat, producte savi d’una indústria molt complicada. Oh, cos ingloriós! A algun sant hauria haver-li agradat la teva femta! Encara interior, és sagrada com el JO. I quan dic jo, hi és compresa. Llavors, encara dins meu, es fa diferent i imperiosa. Una forastera que cal expulsar. És, tanmateix, la meva creació, la meva obra més important.

¿Què no és, però, el resultat d’una expulsió? La mare expulsa el seu nen, el pensament expulsa frases més o menys madurades. ¿D’on ve, llavors, tot aquest fàstic? ¿Depèn, potser, de l’esdevenidor que donem a les coses que surten de nosaltres? Les escombraries van a parar a les escombraries; el nen, a la vida; les frases, al no-res.

Que estrany, però, que resulta, que hi hagi sempre una part Dedins i una part Defora!!!

I és que Teste és també això, i més. Teste és inventat. O potser no. Potser és allò que voldria ser i no sóc. Ésser absort en la meva variació, en la meva inestabilitat, lliurat sempre i sense mai aconseguir-ho a la disciplina esfereïdora de l’esperit lliure. Teste! Monsieur!

One thought on “La meva obra més important

  1. El tercer paràgraf que ens il·lustre de la seva manera de triar les noies, és masclista i ofensiu. Ja sé que vostè pot pensar i escriure el que vulgui, però una mica de sensibilitat no aniria malament…!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s