Pàgina d'inici » Dietari » Equidistants

Equidistants

L’home-massa. Gran actualitat d’Ortega i la seva Rebel·lió de les masses. És certa la ignorància de les masses. La massa només és nombre indeterminat i manipulable i no podem, doncs, esperar-ne res. És certa, també, avui, i pitjor encara, la ignorància general dels governants, que es nota molt que no llegeixen. Si llegissin, veurien que la lectura t’obre les portes a un món molt més ampli, que et fa, a més, molt més bona persona, que la sola aspiració de mantenir un càrrec. No són, tampoc, persones lliures, els governants. El temor dels anomenats mercats, que no sé encara què són ni qui s’amaga darrere d’una tal expressió. ¿Què són els mercats, aquesta mena de dimonis escuats dels nostres dies? ¿I això de les primes de risc? ¿Per què no hem pagat el que devíem? Em sembla que és Vila-Matas que aquests dies parla dels governants fracassats que deixen, en llur ignorància, que tot s’enfonsi als nostres peus i que la salvació, no pas tan sols de la butxaca, ans sobretot de l’esperit, se’ns aparegui cada cop més llunyana. Res de nou, d’altra banda. Trobo aquestes paraules de Pla, escrites ara deu fer 70 anys: L’Estat és una bèstia maligna, dominada per la frivolitat, la ignorància i totes les formes de la peresa. I així anem fent, rodolant per l’inacabable cercle concèntric de la Història.

Torno a l’actualitat de La rebel·lió de les masses. El llibre és del 1931 i sembla d’avui mateix. Ortega hi parla de l’estructura psicològica de l’home-massa. I de la dona, és clar. Impressió radical que la vida és fàcil i sense limitacions tràgiques. Cada individu-massa troba en ell mateix una sensació de domini i de triomf que l’impulsa a afirmar-se tal com és, a donar per bo i complet el seu bagatge moral i intel·lectual i això el porta a tancar-se, a no escoltar i a intervenir en tot mirant d’imposar la seva vulgar opinió sense contemplacions. Com que se sent vulgar, proclama el dret a la vulgaritat i es nega a reconèixer cap instància superior a ell mateix. L’home-massa és el nen mimat i consentit de la història i representa aquesta tendència tan i tan actual de voler viure sense supeditar-se a cap mena de moral.

Som, doncs, i vivim, enmig d’aquests dos pols. Entre el governant fracassat i l’home-massa. Majoria silenciosa, se’n diu. Equidistants entre el poder i la massa. Aproximadament lliures.

¿Sempre és falsa, la modèstia?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s