Pàgina d'inici » Dietari » Adminicle

Adminicle

Sensació que la consciència és ja tan sols un adminicle que portem a la butxaca. Adminicle que ens domina i del qual, de cada cop més, depenem. Potser ja no hi serem a temps i potser ja estarà bé que sigui així. A l’ascensor em trobo dues noies -adolescents, lolites- en biquini. Res a dir. O sí, no ho sé. Tant l’una com l’altra mengen una poma i, tot i que són amigues perquè això és una cosa que es nota, viuen els instants que dura el trajecte pendents del que els arriba a través del giny corresponent, talment convertit en la seva consciència. Ni s’adonen que hi sóc. En arribar al pis on van, simplement baixen igual que autòmats, no diuen res, i continuen la seva via, ara una mossegada ara una altra, sense distreure la vista de l’aparell. ¿Han de satisfer-se tots els desigs del jovent? No ho sé, i al final potser resultarà que sí i ja s’ho trobaran. Jo, però, ja no podré adaptar-m’hi. I potser hauré d’aprendre que no valdrà ja la pena criticar res. Al capdavall, deu ser cert que tothom, fins i tot els més immorals, tenim una moral amagada, secreta, encara que només la practiquem amb nosaltres mateixos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s