Pàgina d'inici » Dietari » Alomar

Alomar

No puc pas dir que Gabriel Alomar (mestre Biel) sigui exactament sant de la meva devoció. Hi ha algun seu poema que em distreu –Estrofa al vent, per exemple, que tan i tan bé interpreta Maria del Mar Bonet- i no gran cosa més. Alomar, però, fou un mallorquí important, escrigué sobretot en castellà i fou un crític literari de prestigi, més llegit, però, a l’exterior que no pas aquí. Profundament d’esquerres, fins al punt que Pla el qualifica d’atxa de l’esquerra nacional, exercí també de professor. Exactament de Literatura i Història literària tot i que li acumularen també la Llengua Llatina per falta, sens dubte, de personal. Exercí primer a Figueres i després a l’Institut General i Tècnic de Ciutat. Alomar morí a El Caire el 1941 i potser sí que queda un pèl lluny en el temps. Ja dic que no és gaire sant de la meva devoció, però pel que fa a les qüestions d’aquest ofici d’ensenyar tal vegada ens hauríem entès. Hi ha, en aquest sentit, unes observacions seves dels anys 20 del segle passat que des d’aleshores en general no han canviat en aquest país tret, és clar, que els locals avui ja no són quadres, només faltaria. Deia Alomar: Aquesta és una feina ingrata. Tinc més de 100 alumnes. ¿Què voleu que faci davant de tants al·lots? Ja faig prou mantenint-los a ratlla. El local és una quadra. La població escolar és massa voluminosa per a projectar-hi un qualsevol incentiu de curiositats. Les criatures -i encara més els pares- no aspiren més que a una cosa: a aprovar. Així el treball de la càtedra és una cosa difusa, un lleugeríssim exercici memorialístic, inútil, mort, purament formal. Ah, mestre Biel! En moltes coses, no. Però en aquesta sí que segurament ens hauríem entès. I també en el fet d’haver estat un anticonformista recalcitrant.

2 thoughts on “Alomar

  1. Tinc el dubte de si en comptes de dir “li acumularen també la Llengua Llatina”, no volieu dir “li encolomaren també la llengua llatina”. Encolomar, bella paraula, tan emparentada, per cert, amb el vostre cognom.

    • Serien bones totes dues accepcions. Encolomar és molt bonic. De fet, Alomar sabia llatí tot i no ser-ne especialista. Acumular en el sentit d’afegir a allò que ja feia. Va haver de fer més feina de la que li pertocava. Encolomar, doncs, no vindria a ser exactament el mateix. Ben vist. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s