Pàgina d'inici » Dietari » Tanta toxina

Tanta toxina

Torna la migranya i torna la convalescència. És indefectible. Cada any i mig desapareix l’efecte del tractament i cal tornar a començar. Migranya estranya, com totes de fet. No es tracta de crisis constants, però sí de brots intermitents i poderosos que duren més o menys mitja hora i que et deixen absolutament desarmat. Ja m’ho conec i em caldrà tenir paciència durant 15 dies. Després passarà, suposo, fins al cap de 18 mesos més. Tanta toxina!

Penso en Bucky Cantor, el protagonista de Nèmesi (P. Roth). Tan sa, tan atleta, tan jove i tan generós amb els altres i tan poc amb ell mateix. L’epidèmia de pòlio dels anys 40 va acabar amb ell. No amb la seva vida, però sí amb els seus ideals. Carregà amb tota la culpa del mal i renuncià a allò que més estimava sense tenir en compte els sentiments dels altres. Sacrifici equivocat. La malaltia, al capdavall, fou vençuda. Però ell fou vençut també per ell mateix. Ell, que semblava invencible, vençut finalment per ell mateix. No és ni molt menys el millor Roth, però alguna cosa s’ha de fer per passar l’estona. Llegir i prendre notes i tant és el suport perquè tot és qüestió de paciència. Que diguin el que vulguin. La veritat és que llegim a la mateixa velocitat que en temps de Ciceró.

Noto, de cada cop més, que em plauen tan sols les converses amb una o dues persones. Si som més, comencen indefectiblement els diàlegs creuats que tant m’emprenyen. I perdo el fil de tot aleshores. Deu ser per això que començo a sentir-me més content quan me’n vaig dels llocs que no pas quan hi arribo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s