Pàgina d'inici » Dietari » No et deixis salvar

No et deixis salvar

Ens creiem uns alliberats i ens pensem que podem arribar a tot arreu i que no hi ha distàncies, i tot això i allò. Ens ho pensem, però no és veritat. Segurament som més esclaus que mai. Esclaus de la tecnologia, ens passem tot el dia pendents de les indicacions dels ginys que tenim a disposició. Fem saber als altres què fem i on som a cada moment. Com si això fos tan important! Si ens hi obliguessin, ens hi revoltaríem. Amant de la discreció i d’anar fent allò que a cada moment es pot fer, combrego totalment amb Pla quan diu que l’home, cada vegada que descobreix la vida senzilla i hi entra en contacte, queda literalment sorprès i enlluernat. Tota la vida que fem ara sembla tendir a encadenar-nos progressivament i a separar-nos de l’autenticitat de l’existència. No som lliures perquè no sabem estar sols. Cada cop menys. Hem desaprès la virtut de la soledat i del recolliment. Les petites i necessàries dosis de romandre sols amb nosaltres mateixos. Hem anat fent de la vida un aparador on tots mostrem a cada instant i sense cap pudor les nostres vergonyes. Vergonyes d’indignats, per exemple, que ni trien ni voldrien deixar triar. Ara jo em serveixo de la tecnologia per fer arribar aquests pensaments als hipotètics lectors, d’acord. Trio entre servir-me’n o no. I decideixo servir-me’n. La cosa verament fotuda és perdre la capacitat de triar. Per això em costa tant acceptar de formar part de qualsevol mena de col·lectiu. Sembla que, si no piules o ets piulat, no siguis ningú. Però tampoc això no és veritat. La veritat és l’individu, i la seva feina, i allò que es guanya amb la seva feina, que és també la seva llibertat. I alerta igualment amb aquests humanitaristes d’ofici, que cada dia n’hi ha més. Si te’n trobes cap, corda’t ràpidament l’americana o el que sigui que portis. Si no ho fas, et farà saltar la cartera. No et deixis salvar. Salva’t! I mira de saber qui ets, i què hi has vingut a fer, aquí.

2 thoughts on “No et deixis salvar

  1. Aquesta connexió permanent permet esquivar la cruessa d’enfrontar-se a un mateix, de fer-se preguntes, de la duressa i pànic d’haver de pensar, és el parlar molt per amagar que no es té res a dir. M’ha agradat molt l’article.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s