Pàgina d'inici » Dietari » Chesterton com un àngel

Chesterton com un àngel

75 anys de la mort de G.K.Chesterton (1874-1936). Vaig arribar-hi tard, a Chesterton. Vull dir que tampoc no fa tant de temps que el llegeixo i m’hi interesso. Ni a l’escola ni a la Universitat no me l’havien fet llegir i ni tan sols me n’havien parlat. El seu nom em sonava vagament, però no passava d’aquí. Fou en una nit de Tirsa d’ara deu fer 5 o 6 anys, una nit de Tirsa, que és el lloc on m’han passat unes quantes de les darreres coses importants de la meva vida. Sempre hi ha un responsable quan comences a interessar-te per algú i va ser Joan Capdevila i Esteve qui aquella nit em descobrí Chesterton. Mai no li ho agrairé prou. Chesterton acompanya. És aquesta, potser, la principal virtut d’un escriptor: que acompanyi. Pla solia dir que quan un intel·lectual de grans dimensions resulta ser, a més, una bona persona, aleshores posseeix allò que s’assembla més a un àngel. Chesterton com un àngel. Hi ha una tasca important a fer, però. Tenim molt poc Chesterton en català. N’hi havia hagut més en el passat. Però avui no. Ens falten traduccions, sobretot, és clar, si no pots llegir-lo en anglès. Tinc davant meu un dels seus llibres fonamentals, L’home perdurable, tret que no és ben bé L’home perdurable sinó El hombre eterno, que és el títol de la versió castellana atès que en aquest moment no en tenim de nostra. Caldria fer-la. Chesterton fa un gran bé. Si l’home no pot resar es troba emmordassat, si no pot agenollar-se es troba encadenat. Em demano si la secta de pedagogs que ens governa permetria petites dosis de lectura de Chesterton a les escoles i instituts. Segurament no. Segurament G.K.Chesterton continuarà essent una assignatura pendent ara que fa 75 anys que és mort. Ell, no pas la seva obra.

2 thoughts on “Chesterton com un àngel

  1. El que més m’agrada del pensament de Chesterton és la seva aguda crítica al progrés; la seva Autobiografia és, en aquest sentit, brillant. Vull fer notar que sovint s’està en contra dels progres, però no del progrés (fixeu-vos on poso l’accent).
    Hem de tenir clar que la industrialització va crear un ambient maquinal i inhumà, i d’aquest brou va néixer el marxisme.
    Quan l’home perd l’ànima, quan els actes ja no tenen sentit etern, quan Déu sembla ja pura ficció, qualsevol doctrina aberrant pot fer forat. Cal un retorn a la natura, l’art i la religió. Sentit del sagrat.
    Qui ens desperti allò que hem perdut (o que hem deixat morir de gana), serà, certament, un àngel per a nosaltres. I Chesterton pot ser-ho, per què no?
    Magnífic article senyor Colomer.

  2. Als seus dietaris, Maurici Serrahima parla prou sovint de Chesterton. També d’Emmanuel Mounier. Jo no conec cap dels dos, m’hi interessaré a partir d’ara.
    Jo també trobo que heu escrit un excel·lent article. Ai, el professorat progre, els pedagogs de despatx…!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s