Pàgina d'inici » Dietari » De Findus a la carmanyola

De Findus a la carmanyola

Continuo passant estones. Em llevo més aviat tard, aquest matí de sant Antoni. L’absència d’obligacions externes permet que m’obligui més amb mi mateix. No pas per arribar a cap resultat sinó purament amb la plàcida intenció de passar l’estona. Els articles de la premsa i la frase del Padrino, Part III: Com més amunt pujo més podrit està tot. I així vaig de Pla a Guillem Simó, entre d’altres raons perquè sempre són per a mi apostes segures que no fallen mai. No puc dir, en canvi, el mateix del darrer Philip Roth, Nèmesi, que és tan sols un bon llibre, però clarament per sota de la resta de Roths. El cas és que, el 17 de desembre del 1996, Simó anotava el següent: Avui, sessió memorable a l’institut. Primeres reunions d’avaluació de l’ESO. Impossible que cap alumne es beneficiï de la pedagogia d’aquests quatre trossos de banc que són els mestres. Durant un dels entreactes, un aspirant a novel·lista -receptor de bastants premis- parla de gastronomia. “¿Has provat el cordon bleu de Findus? Prova’ls, són deliciosos”, diu amb molt d’èmfasi”. I així han anat passant els anys, benvolgut Guillem, i sàpigues que avui hi ha fins i tot carmanyoles a les sales de professors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s