Pàgina d'inici » Dietari » La culpa és sempre nostra

La culpa és sempre nostra

Submergir-nos en el caos no ens farà millors. Ni tan sols més savis, ni més nets ni més rics. El meu model no és Tahrir ni és Egipte. No es veuen, aquests dies, banderes catalanes a les places “indignades”, i el que sí que hi ha és molta pancarta en castellà. La meva indignació ve de la submissió que ens tenalla. La culpa mai no és dels altres i és sempre nostra.

Acabo el dietari de Llop. Jo també llenço de seguida a la paperera els suplements de negocis dels diaris que acabo de comprar. I també somio de tant en tant que em trobo amb M. i que ens parem a fer-la petar una estona i que tot és més o menys com sempre. Ha passat el temps i han passat els anys, i tot és més o menys com sempre. Somriures d’una amabilitat dissimulada i d’una aparent complicitat. En acomiadar-nos, miro com ella s’allunya i veig que no es gira en cap moment. Abans ho hauria fet. Tot aquest temps que ha passat, i aquestes vides diferents, com a resum de tot allò que separa les persones que un dia vam estimar.

Toquen les 11 al campanar. El dia és resplendent. Tinc a punt la papereta que tot seguit dipositaré a l’urna corresponent. Votaré correctament i sense por. A favor nostre i contra el caos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s