Pàgina d'inici » Dietari » Ploma al vent

Ploma al vent

Sóc escriptor perquè escric i no perquè visqui del que escric ni perquè formi part de cap gremi. Els gremis solen ser en general massa tancats i pagats d’ells mateixos. Escric i això és tot. Com tantes i tantes altres persones, d’altra banda. Escric perquè llegeixo i perquè visc. Moltes vegades em repeteixo i moltes d’altres fins i tot em contradic. La vida mateixa. En mi no hi ha coherència i tinc predisposició a les rauxes i a les accions poc meditades. L’octubre passat vaig veure per primer cop Forrest Gump. Havien ja passat 16 anys de la seva estrena, però fou aleshores que vaig veure-la per primer cop. La ploma al vent, aquella ploma al vent amb què es clou aquesta gran metàfora vital. Ahir, que fou una tarda més aviat malenconiosa, vaig tornar a veure-la i vaig recordar allò que en vaig escriure ara fa 8 mesos. El que ve a continuació és d’aleshores, però és també d’ara mateix. I no es tracta pas, aquesta vegada, d’una acció poc meditada.

Una ploma que s’enlaira

Tarda de Forrest Gump. Robert Zemmeckis, 1994. ¿Què dir sobre aquesta pel·lícula que encara no havies vist?, em demano. Complir les promeses. Li diuen tonto, però ell sempre contesta que de tonto només ho és el qui fa tonteries. I Forrest no fa tonteries. Posar nom al teu vaixell no és cap tonteria, primer perquè tens aquest vaixell perquè ho prometeres al teu amic i després perquè li poses el nom de la teva noia, Jenny, en qui tothora penses. No és cap tonteria que el tinent sense cames es decideixi a fer el pas de convertir-se en l’oficial primer d’aquest vaixell que tens en nom del teu amic Bubba que hagueres de deixar, mort, al Vietnam. I apareix Déu, l’huracà Carmen, i de sobte pescar es converteix en una cosa molt fàcil. Gambes Bubba-Gump, un gran negoci. I la mort, que forma part de la vida. La mort de la mare. I el destí. Aquest és l’única cosa que cal dir, l’única cosa que sé dir. No calen tants diners per viure. En calen uns quants, això sí, però la resta és tan sols per presumir. I Jenny, sempre Jenny, que mai no hi és perquè vol tocar la guitarra i perquè és hippy i perquè fa de puta i de cambrera i perquè és una pobra progre pacifista equivocada, però que un dia arriba i aleshores dorm i jo no paro de parlar i li dic que la mare ha fet un viatge al cel. I Jenny que es queda i jo que li demano si vol que ens casem, que jo no sóc gaire llest però que sí que sé què és l’amor. I ella em diu que sí i aleshores fem l’amor i aleshores ella se’n torna a anar. Perquè Forrest Gump és una pel·lícula sobre l’amor i el lliurament. I Forrest corre i corre. I dorm. I menja. I viu i fa el bé. Compleix les promeses i obeeix. I té memòria, molta memòria. I pensa en Jenny. I corre per Jenny. I corrent la merda passa. Corre durant 3 anys, 2 mesos, 14 dies i 16 hores. I de sobte es para, diu que està cansat i torna a casa, a Alabama. Kennedy, Johnson, Nixon, Ford, Reagan, Bush, el caragirat de Lenon, tots aquest regnats, i d’altres, i les seves grandeses i misèries. I el ping-pong fantàstic. I la carta de Jenny que el reclama i que ara és mare d’un nen que es diu Forrest com el seu pare. Perquè el seu pare és Forrest després d’aquella única nit d’amor de fa ja massa temps. Jenny malalta, ara. I es casen i la presència del tinent que ara té cames, unes cames noves fetes a mida, i que ara és amic i convidat. I aleshores les llàgrimes, inevitables. La bellesa i el fet de viure en majúscules. Deixarà de ploure i aquesta nit les estrelles tornaran a veure’s. On acaba el cel i comença la terra. Et trobo a faltar. No serè lluny si necessites res. I l’espera que dóna sempre sentit al fet de viure. I una ploma que s’enlaira.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s