Pàgina d'inici » Dietari » Pobreta

Pobreta

Al final, aquesta pausa de Setmana Santa ha acabat essent una pausa d’estar per casa. Vull dir que a penes me n’he mogut. No m’ha calgut anar enlloc. Llegir, escriure una mica, pel·lícules, correcció de coses endarrerides. Temps lent. I algun moment d’ira, de cabreig profund, com el d’ahir mateix mentre corregia. Al darrer examen d’abans d’aquesta pausa, vaig demanar la reproducció exacte per escrit dels dos primers paràgrafs del text de Josep Pla, El genius loci en la meva situació personal i en la meva obra literària, que prèviament havien hagut de memoritzar i recitar. La prova incloïa també un comentari sobre la importància o no que els estudiants concedeixen a allò que podríem anomenar el descobriment de la vocació. Bé, el resultat d’aquest examen és aproximadament bo. Se n’han sortit força bé, en general. Però hi ha excepcions, és clar. I algunes de doloroses, d’aquelles que fan realment mal als professors perquè, sobretot, no te les esperes. Són alumnes de 17 anys, justament l’edat que tenia Pla quan per primera vegada es trobà amb un llapis i un quadern a la mà i s’adonà que ja mai més no abandonaria ni l’un ni l’altre. El text és magnífic i en general així ha estat percebut. Però de sobte t’arriba el full d’examen d’una noia, d’una noia d’aquelles que no t’ho esperes, que escriu exactament això: “Segons la meva opinió, la vida dels *demés, ja siguin importants com Josep Pla, o sigui gent normal, no m’interessa per res”. I aquesta és tan sols una frase. Perquè després la cosa esdevé més greu, encara. 17 anys, batxillerat i aquesta actitud moral tan baixa. Et demanes què se li pot ensenyar a una noia així i sobretot què deu estar ella disposada a aprendre. Naturalment, davant de casos així, sempre penses que els joves es limiten a posar provocativament en escena allò que els han transmès els grans, els pares. I si allò que els han sentit dir i proclamar és que la utilitat està per damunt de la veritat, no és estrany després que per a ells la vida sigui tan sols ús d’allò que tenen al seu voltant, i prou. Ni bé, ni veritat, ni bellesa, ni antigalles il·lustrades. Tan sols ús. Usar i llençar. El camí del coneixement és per a ells un camí massa llarg i complex. Aquesta noia, pobreta, n’és un exemple ben clar.

4 thoughts on “Pobreta

  1. Crec que aquesta noia ha sigut de les poques que ha escrit allò que realment pensava. Potser et semblen fantàstics altres comentaris, però possiblement són aquells que diuen el que tu volies sentir. Els que parlen bé de Josep Pla i del fragment de text de la seva obra.
    No es que no tinguem ganes d’apendre coses noves, és que la moral de tots els joves, en general, és baixa per falta de valoració. N’hi ha molts que a més d’estudiar batxillerat ens estem formant en dansa, en música i en moltes altres coses que ningú valora. Això ens provoca tant cansament, no físic sinó psicològic, que perdem motivació per a tot. Ens hauríem de divertir aprenent tant a l’institut com a fora, però no és així. Anem atrafegats i hem d’escoltar cada dia que ens esforcem poc i que les notes no són prou altes.
    La majoria ha optat per a escriure, als exàmens, allò que el professor vol sentir, fins i tot quan es tracta d’una opinió personal. Hi ha moments en que el nostre esgotament es fa insostenible i necessitem provocar, pel simple fet que n’estem farts de sentir sempre el mateix, que no es valorin aquelles activitats que ens agrada fer i que són tan cultes, en el meu cas, com la dansa i la música. Les hauriem de valorar totes per igual però el fet que la majoria de gent valori molt més els títols com el d’un llicenciat en dret o en medicina que d’altres com la carrera de trompeta o la formació en dansa clàssica ens desperta un sentiment de rebuig a allò que ens ensenyen a l’institut. Aquest sentiment és donat pel simple fet que ens han venut que aquestes coses són les úniques que ens servirà apendre, que no val la pena res més, que de la experiència no trobarem una bona feina i que ser músic o ballarí no és una bona feina.

    • No es tracta, benvolguda, de si t’agrada més o t’agrada menys Josep Pla. No és per això que li dic pobreta. “La vida dels altres no m’interessa per res”. Aquest és el problema. Aquesta actitud, i el fet de buscar qualsevol excusa per no complir la teva obligació. Dediqui’s, si vol, a la música o la dansa, tant és. Però estudiï, sobretot estudiï, i compleixi els deures. Sense el comoliment dels deures ningú no pot apel·lar a cap dret. Salutacions!

  2. Però, realment és la seva opinió. Hauria d’estar satisfet que aquesta noia hagi sigut sincera i crec que no pot comparar en Josep Pla amb una nena de l’institut perquè no té cap dret a fer-ho. A més, tampoc no és correcte que vosté publiqui fragments del control d’una alumna seva. Perquè estic segura que la noia haurà posat això en aquest control perquè la vida d’aquest “bon escriptor” no l’interessa i jo estic totalment d’acord amb la noia, ja que com tots bé sabem és tracta d’un escriptor franquista i masclista, o sigui que, en part, al preguntar una opinió sobre aquest escriptor què esperava? I, si no li agrada, un altre dia abans del control digui’ls l’opinió seva perquè així se la puguin apuntar i aprendre de cara al control.

    • Gràcies de la lliçó gratuïta que m’ha donat. No sé si me la mereixo. Per cert, m’he pres la molèstia de corregir per sobre el seu text, que era ple de faltes. I ja se sap que fer faltes d’ortografia és de mala educació. I escolti: de vegades la sinceritat demostra ignorància.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s