Pàgina d'inici » Dietari » Gairebé migdia

Gairebé migdia

Dematí de Pasqua aquí casa. Xat amb Jaume Mestres, el viatger impenitent. Quin gran plaer la seva pàgina! Com que ja no viatjo com solia, llegir-lo és sempre un consol i un antídot contra aquest meu sedentarisme d’ara.

Dia gris, que ja m’està bé. Vila-Matas parla de fins a quin punt arriba a transformar-se en tot un altre cada vegada que assisteix a actes de signatura i dedicatòria de llibres. ¿Per què s’han de signar, els llibres, i al damunt dedicar-los a persones inconegudes, si ja queda ben clar a la coberta qui els ha escrits? El contacte del lector amb l’escriptor. No hi ha contacte més profund amb un escriptor que el fet mateix de llegir-lo. La resta és fer el mec, teatre, comèdia. Però, és clar, està muntat així. Xifres de vendes que mai no coincideixen amb xifres de lectura veritable.

I aquesta pluja benigna que farà, però, que hagi de tornar a rentar la roba que ara tinc estesa.

I la pausada lectura, encara, de La bassa de les oques. Jordi Vintró. El dia 7 ja s’acosta i caldrà parlar-ne. ¿Què dir, però, d’un llibre com aquest? Festival de la llengua. 63 poemes que semblen un sol i grandiós poema. Aquest llibre és un prodigi. Mare que renya. Mare que perdona. / Mare cel. Mare foc. Mare camell. / Ell se la mira, i ella el mira a ell. / A ell: al de nom homònim i de soca / remota del sinònim de la roca. Final del darrer poema, En Roc enroca. Però el llibre no acaba pas així. Hi ha un joc, després. Un joc que cal descobrir.

Gairebé migdia, ja.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s