Pàgina d'inici » Dietari » Autoritat i respecte

Autoritat i respecte

Articles d’opinió a la premsa de Madrid. Titulars a La Razón i companyia. Parlen de fracàs. El que convé no és sortir d’Espanya sinó sortir de la crisi, diuen. És clar. Però resulta que la crisi té un nom i aquest nom és Espanya i tot el que representa. Una participació de més d’un 21% és una alta participació, i ho saben, i per això avui hi ha tots aquest titulars i articles de fons llevant importància a les consultes. És evident que hi ha feina encara, i n’hi ha molta, començant per la urgència d’anar vencent aquesta ambigüitat calculada d’alguns, que són fonamentals, i que els fa anar, encara, 2 passes enrere, tal com ells mateixos reconeixen. I que el patriotisme -paraula que no sé per què fa tanta por, com si fos normal el patriotisme de totes les nacions excepte la nostra-, que el patriotisme, deia, penetri les aules de l’ensenyament. Igual que el rigor en el compliment de la feina i dels deures. I l’autoritat i el respecte de les formes. Autoritat i respecte que només vénen -i em serveixo ara de Jordi Llovet- quan els alumnes s’adonen que es troben davant d’una persona civilitzada, amb una preocupació pedagògica visible i que en principi no té res contra la classe estudiantil sinó que, al contrari, ho té tot al seu favor; autoritat i respecte que vénen també quan el professor assumeix que es troba a l’aula per ensenyar coses als joves i per convertir-los en els ciutadans que encara no són, a causa de la influència de tots els elements que els han format i “educat” fins en aquest moment amb més eficàcia i perdurabilitat que cap altra “institució”: la música moderna i les discoteques, la televisió, els jocs de videoconsola, l’iPod i les seves variants, les penyes d’amics, els porros, l’alcohol, el facebook, el twitter, la moda, els telèfons portàtils i els iPhone, les relacions sexuals desenfrenades, el deport o el desprestigi de les formes. Redreçar i capgirar tot això és una part tan sols de la feina que toca fer. I és urgent posar-s’hi i cal fer-ho des d’ara mateix i cada dia. Però cal voler-ho i estimar-s’ho, és clar. El problema, en el fons, no és el que diguin o facin a Espanya. El problema és que dins de casa tenim encara massa enemics i massa deixadesa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s