Pàgina d'inici » Dietari » Venim d’Aquisgrà

Venim d’Aquisgrà

10-A i la consulta de Barcelona. Dia important. Expectació pel resultat. Penso, aquest dematí, en el primer cop que vaig anar a Aquisgrà (Aachen, Aix-la-Chapelle) ara fa 7 anys. Alemanya, però tan a prop de Bèlgica i dels Països Baixos. El triangle bàsic que la ciutat forma amb Lieja i Maastricht. Plovia, però no em va decebre. El centre és ben germànic, amb la plaça del Mercat i l’Ajuntament, que recordo que era tancat. L’assumpte principal de la ciutat és, naturalment, Carlemany i ho demostra la catedral i els seus sarcòfags, la làmpada i la trona, que des de baix gairebé no es veu. I el conjunt és completat per l’impressionant tresor que guarden a la cambra corresponent. No vam estar de sort amb el fet que l’emperador dividís l’imperi entre els seus fills. Ens queda ja molt poca cosa del caràcter carolingi d’aquella Marca Hispànica, que és el nostre origen com a país. Recordo que aquella tarda vam arribar-nos també fins a Monschau i la impressió que em féu. Difícil trobar paraules. Encaixonat enmig d’una vall del Rhur, les cases entramades, la casa roja, la vegetació, les botigues, tot…et deixa amb la boca oberta. I les valls de l’Eifel. Els llacs artificials, els poblets. Sensació d’un ordre superior civilitzat. 10 d’abril, avui, i el record de la primera cosa important que fórem després de la romanització i abans de les futures derrotes i submissions. Venim d’Aquisgrà i venim de Frankfurt (fort dels francs), que és d’on arribà Carlemany.

2 thoughts on “Venim d’Aquisgrà

  1. I venim també de mar enllà, del Peloponès i de l’Al-Andalus al sud del Mediterrani… O és que el Doctor Il.luminat, mestre Raimon Llull, tan sols tenia influències germàniques ? Si aixi hagués estat, no crec que hagués pogut escriure res del que va escriure. O és que podem comprendre el Tapis de la Creació, ara al museu de la Catedral de Girona, des de paràmetres nord-europeus ? O es que el mateix romànic català, excelsa expressio del cami de la Glòria, té alguna cosa a veure amb un esperit germànic ? Els Crist en Majestat, son icones orientals que no ens arribaren pas pel Rhin ni per la conca del Rhur… I els poemes des trobadors i l’amor cortesà d’Occitània no parlaven pas llengües germàniques. Som també fills de Carcassona, del Partenó, de Constantinoble i de Granada.
    Em sembla molt clar que tan sols serem forts com a poble si som capaços d’assumir les polaritats socials, culturals i fins i tot personals que ens defineixen com a nació. I sobretot no reduïr el ric país que som a les nostres filies i fobies. Que a mi no m’agradin, per exemple, els petards i el soroll que fan, no m’autoritza pas a negar que sigui una tradició ben catalana i sobretot ben valenciana, portadora de sentit. Que jo sigui ateu català no m’ha d’autoritzar a bescantar la tradició catòlica catalana, una de les que més ha afaiçonat el que som com a poble.. Que algu sigui germanòfil no li obre la porta a actuar com si el sisè continent, el Méditerrani, en què els Països Catalans submergeixen llurs arrels, no existís. Etc etc, etc.
    Per tal de no oblidar la diversitat paradoxal del que som com a poble, ans assumir-la plenament, fariem bé de rellegir de tant en tant aquell article de Joan Maragall, “L’alçament” , publicat a la Veu de Catalunya, en el que demanava vot per la Solidaritat Catalana a les eleccions espanyoles d’inicis del segle XX. Demanava el vot, no en nom d’una classe social, d’un grup o d’una ideologia,; ni tan sols en nom del poble. Demanava el vot en nom de la terra, símbol ben català : “Visca la terra, mori el mal govern”, ens recorda la tradició.
    Ens cal clarificar si volem un país fet a la mida dels nostres límits personals i de les nostres visions unilaterals, o si volem un país que gràcies a la grandesa de la seva diversitat, base de la seva unitat, ens permeti donar el millor de nosaltres mateixos. Servir-nos del país (i no tan sols en el sentit monetari), o servir al país.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s