Pàgina d'inici » Dietari » Entre Calders i Puig. Dietari

Entre Calders i Puig. Dietari

Gairebé mitjanit. Hora d’endreçar tot allò que el dia ha donat de si. I el dia ha donat les classes del matí. Pere Calders i les “Cròniques de la veritat oculta”. L’amable i riallera lectura d’aquest contes. Explico que Calders sembla que vulgui dir-nos que la realitat no és solament allò que percebem a través de la raó, o que entenem mitjançant la lògica o l’acumulació d’experiències; la realitat és també l’atzar, l’imprevist, la capacitat de somiar i d’especular amb la fantasia. Sensació que això queda entès després de llegir el magnífic “La ratlla i el desig”. Cal reivindicar Calders, encara més.

Reunió de Departament, després. Cada cop és més estès el vici de no presentar-se a examen el dia fixat i després exigir que tal examen pugui fer-se quan a l’alumne li plagui. Proposo que tal cosa no sigui mai admesa si no és que algun avís previ de la família notifiqui el motiu pel qual un alumne no pot assistir a l’examen. S’ha d’acabar amb això dels exàmens a la carta i tothom hi ha estat d’acord.

Dino, més tard, amb P.Q. Aquesta estona tan amable de veure qui la diu més grossa. Pèsols amb gambes, per començar, i cua de rap. Ja m’ha estat bé. Maduixes per postres. Cafè a l’Alèxia. Esperem l’O.F., que al final no es presenta. A casa. 10 minuts de becaina. Després no sé ben bé què fer i em poso a veure “Casablanca”. Ho faig un mínim de 4 o 5 cops l’any. L’emoció de l’escena de la Marsellesa. “Play the Marseillese!”, diu Víctor Laszlo (Paul Henreid). I el gest afirmatiu de Bogart adreçat als músics, i els alemanys nazis com callen i la França lliure que venç. Em faig, encabat, un filet a la planxa i sopo.

I finalment prenc “Rates al jardí”, el dietari de Valentí Puig. Un dietari de fa 26 anys, però tant és. Detalls i silencis. Els detalls són del 1985. Els silencis són els de sempre. Perquè és de sempre que trenquem els ponts entre la passió i el sentiment. Fer-se massa sentimental arriba a ser una incredulitat i refermar-se en la passió sol ser un absolutisme. Entremig, el mite de la indiferència. Això era abans i això és així sempre. I llegeixo i rellegeixo aquestes línies. ¿Què en fem, de la passió i del sentiment? Sabem que tot el que puja baixa, i sabem l’ona gegant de l’existència. I la indiferència d’aquesta onada que, en trencar, esborra totes les nostres petjades de la platja. Final del dia amb aquestes rates i amb les veritats antigues i actuals del seu autor, com el paganisme d’avui, que diu que és cosa de discoteques. I tant de bo fos només això.

2 thoughts on “Entre Calders i Puig. Dietari

  1. Espero que demà ens faci un articlet a favor de l’energia nuclear i en contra dels ecologistes. A les verdes i a les madures, senyor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s