Pàgina d'inici » Dietari » De tot cor

De tot cor

Després de la mort hi ha els funerals, oh trista Espanya! És molt dels castellans això de dir que ets d’algú “a mort”. No m’imagino mai dient-t’ho i veig que l’expressió guanya malauradament terreny entre nosaltres. El diari Ara la transcriu al peu de la lletra per fer-nos saber que Esperanza Aguirre és partidària de Mourinho i de la seva manera de fer. “Sóc de Mou a mort”, publica el diari. Mal exemple i mal assumpte. Mal exemple perquè, això, nosaltres no ho hem dit mai. El batec del cor és la vida i no la mort. Jo sóc de Guardiola, de tot cor. I no pas a mort. És el cor, si un cas, allò que lliurem a les persones que ens agraden i ens atrauen. I mal assumpte, perquè la perversa expressió guanya, també, terreny en el domini de la gastronomia. Se’m posa la pell de gallina en sentir dir que “aquestes faves estan de mort”. Escolti: no se les mengi, doncs, si estan de mort. Ara: si el que vol dir és que són molt bones, llepi-se’n els dits. Això sí. Tot i que no és de gaire bona educació llepar-se els dits a taula. De tot cor. Maragall: “…Per això estic gelós dels ulls, i el rostre, / i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor / que s’hi mou sempre…i temo tant la mort!

6 thoughts on “De tot cor

  1. Bon dia professor. He llegit un article d’en Marc Arza a http://www.catalunyaoberta.cat que també critica l’Ara i pels mateixos motius tot i que amb exemples diferents. “Com si no fos possible -diu Arza- construir una plantilla jove esquivant els estralls de la LOGSE.”

  2. Per descomptat que això de “de mort”, sona molt malament. Està bé que quan poseu l’exemple en català digueu que “SÓN molt bones” i no pas que “ESTAN molt bones”. Això últim cada dia se sent més.

  3. Francament, no puc entendre aquest enllaç directe cap a la web de l’Arcadi Espada. No vull dir que l’espanyolisme rabiós i delirant sigui incompatible amb el talent i l’enginy, però no sé a què treu cap aquesta mena de devoció per un personatge tan cínic i regargolat. Em sap greu Colomer, però em temo que pequeu d’un seguidisme adotzenat al capo Sostres. Si del que es tracta és de dir: “sí, és un demagog espanyol, però jo no sóc un catalanista tancat i sé reconèixer els merits d’algú amb qui no hi estic d’acord i etcètera i etcètera, us ho podrieu estalviar.
    Bé, deixem-ho córrer, estic de mala lluna.

    • “El capo Sostres”… M’ha fet molta gràcia aquesta expressió.
      Aquest senyor tampoc no és sant de la meva devoció, però si el professor Colomer troba que és tan modèlic, alguna virtut, encara que amagada, tindrà…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s