Pàgina d'inici » Dietari » Raül Agné, com a model

Raül Agné, com a model

El Girona guanya al camp de l’Osca, 0-1. Aplaudiments. I més aplaudiments, encara, per al seu entrenador, Raül Agné. Fou ell qui acabà de rematar la victòria. No hi hagué roda de premsa al final del partit. Senzillament l’anul·là en veure que la premsa local no el deixava parlar en català tot i que ell en cap moment es negà a explicar-se després en castellà. Senzillament, s’aixecà i se n’anà. Doncs no hi haurà roda de premsa, digué. Taxatiu, Raül Agné. I clar, i sense por. El model a seguir. És cert que hi ha hagut, i hi ha, persecució lingüística. Però és també cert que nosaltres no hi hem ajudat tampoc gaire. El castellà és una llengua que sabem, però que no és pas la nostra. ¿Per què encara tantes vegades canviem de llengua quan parlem amb algú que ens pensem que no ens entendrà? L’altre dia, a la botiga, un senyor d’Arenys de tota la vida parlava amb els dependents. Ho feia en castellà. Jo sabia que aquests esmentats dependents no solament entenen el català sinó que el parlen perfectament. Són de fora, però han seguit la recomanació oficial de fer cursos de llengua. I resulta que fan aquests cursos, que aprenen la llengua i, després, nosaltres els parlem en castellà vés a saber per quina estranya raó inconscient. D’això, jo en diria tenir la ment colonitzada. Aquest sentiment arrelat de ser una colònia castellana, i massa vegades castellanitzada. Ens pensem que ho fem per fer un favor o per demostrar que som ben educats. En realitat es tracta d’aquest enorme complex d’inferioritat i d’aquest dir que estimem la llengua quan en el fons no hi acabem de creure, insegurs i espantadissos com som. En contemplar l’escena i fer notar a aquest senyor que si parlava en català no només l’entendrien sinó que a més li seguirien la conversa en català, se sorprengué i reaccionà amb un somriure. Els dependents forasters, però ja nostres, també somrigueren. En fi, Raül Agné, i Guardiola, i d’altres, mostren el camí. Models ben propers i quotidians. Sí, suspenguem tantes rodes de premsa com calgui i alliberem l’ànima i també la ment!

4 thoughts on “Raül Agné, com a model

  1. No m’interessa gaire l’esport-espectacle i no el segueixo. Però, per atzar, al 3/24 vaig veure la notícia i l’evolució de la roda de premsa. En vaig quedar gratament impressionat. Un exemple a seguir. M’hauria agradat conèixer-ne les reaccions de la caverna madrilenya…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s