¿Per què hi ha tanta gent, en aquest país de mesells, que es manifesten en contra d’Eurovegas? No ho puc entendre. I mira que m’hi esforço. He estat unes quantes vegades a Las Vegas, sempre per feina, i mai no m’he aturat en cap taula de casino ni en cap màquina escurabutxaques. El joc no m’interessa. Podria interessar-me, però no m’interessa. No tot és el joc a Las Vegas, ni molt menys. En el meu cas fou l’admiració. Bars, habitacions d’hotels, algun restaurant. L’arquitectura. La il·luminació. Admiració del luxe enmig del desert i del no-res. Res més. Que hi hagi la sola possibilitat d’Eurovegas a Catalunya ens hauria d’alegrar i no tindria perquè anar contra cap altre sector d’activitat del país. Seria sumar, i molt, i no pas restar. ¿Per què no ha de poder ser? ¿Per què no deixem que sigui un pol de veritable atracció econòmica encara que els potencials visitants fossin segurament visitants addictes al vici? ¿Per què tant de fals puritanisme, sobretot quan ens queixem tant de manca de diners? No em semblen persones partidàries de la llibertat, a més, tots aquests que es manifesten contra l’existència del complex. Persones ofuscades per ideals anacrònics. Tota cosa és un vici, en el fons. També és un vici, un gran vici, aquesta mania de dir d’entrada a tot que no. Ja perdérem Eurodisney, fa anys, a causa de tants falsos virtuosos i sepulcres emblanquinats. Ho sento, però em semblen gent esbiaixada aquests del no a tot d’entrada. Gent que representen, a més, un gran obstacle per a la llibertat del país. És que caldrà canviar i alleugerir algunes lleis i normes, s’exclamen. Molt bé, ¿i què? Canviem-les. És que es malmeten terrenys agrícoles, diuen també. Bé, indemnitzem els propietaris, doncs. Ja n’hi haurà d’altres, de terrenys agrícoles. D’Eurovegas, però, no. I, tot i així, vés a saber si els acabarà interessant, a tots aquests Adelsons inversors instal·lar-se entre nosaltres. Mesells.
Dies de sensacions barrejades i contradictòries. D’una banda, el cap ple de porcades; però també d’una pàtina de religiositat. Tot i que potser no és tan contradictori tot plegat. Sant Pere i Sant Pau, demà. Penso en Kusadasi i en Èfes.
completament d´acord, mesells i maniatics.
Em sap greu, però a mi em sembla que avui sou vós la persona ofuscada i esbiaixada. Trobo del tot absurda aquesta acusació tan generalitzada vers les persones que són crítiques amb aquest projecte.
“vés a saber si els acabarà interessant, a tots aquests Adelsons inversors instal·lar-se entre nosaltres”. Aquesta frase em sembla ben pròpia d’un mesell. Quina ironia.
D’acord.
Si l’únic arguments que tens a favor de l’Eurovegas és que a tu et va caure la baba a les Vegas és un argument ben pobret. I per desmuntar els que no pensen com tu hauries de trobar arguments no qualificatius.
Avui no és el teu dia.
Sí, però em sembla innegable que, en general, els qui s’oposen, no ja a l’existència d’Eurovegas, sinó al sol fet que se’n contempli el projecte, no han estat mai a Las Vegas ni tenen idea del que és i significa.
Crec que no és qüestió del projecte Eurovegas per sí mateix´, en canvi sí que hi té a veure que la inversió sigui dels Estats Units.El que diem sempre, l´antiamericanisme imperant a casa nostra frega el ridícul mes espantós. Colla de provincians.
També això, Octavi, també l’antiamericanisme equivocat i recalcitrant!